Amb les tropes franquistes ocupant les Vilelles, alhora que avançaven per altres pobles del Priorat, la situació de l'exèrcit republicà a Montsant esdevingué insostenible. Els franquistes controlaven els dos extrems. A la Serra Major, hi restaven efectius dels republicans. Per uns pocs dies, el barranc interior del massís esdevingué terra de ningú.
Amb tot això, la població no combatent que es trobava a Montsant ho va viure amb por, però amb tranquil·litat. Por per no saber com trobarien les seves cases, però amb la relativa seguretat de trobar-se en un lloc on no hi havia combats, si no s'apropaven als pobles. Un dels fills del masover del mas del Lluc d'Albarca ens ho va recordar:

"Quatre o cinc dies abans de passar el front, el padrí ens va portar dalt a la Cova Santa. Ja hi havia fet quatre o cinc viatges portant matalassos, sacs de palla, portant-hi sacs de farina, oli… I tres dies abans de passar el front va anar encara al mas per recollir coses que no hi havia caigut, de llibres de comptabilitat i cèntims que tenia guardats, que no desapareguessin."

Fragment del llibre "Senyals de guerra a Montsant"
 

---